Bé, sortida a Paüls, que podem considerar d'èpica, aproximadament a les 9:00 arribàvem al poble de Paüls on vam deixar els cotxes, per ràpidament, i en baixada,dirigir-mos per pista asfaltada cap a la llarga pujada al MontSagre, una pujada que, encara que molta part era asfaltada tenia uns desnivells considerables, a més, d'una llargada no menys significable, uns 12 Kms que a més d'un, va fer ficar el peu a terra.
Però no era aquesta la part temuda, sinó el que ens deparava la muntanya per després, teníem un llarg recorregut per sendera de pujada i baixada fins trobar la sendera que ens portaria fins Paüls, en un principi, tot anava segons els plans i el nostre guia Narcis ens portava correctament per totes les indicacions, però, la boira era cada cop més abundant i fins i tot, molts cops, era difícil veure'ns a tots, únicament podies seguir per intuïció el camí que seguien els companys.
El vent i el fred eren no menys respectables i per acabar de arrodonir-ho la pluja estava al caure, amb tot això, no era d'esperar que, ens saltéssem l'entrada a la esperada sendera i ens vam dirigir muntanya en dins, fins trobar una fita amb les indicacions (Horta, Canaleta, Vallcaneres ...) allí decidim, erroneament, tirar més cap a d'alt i després de ja portar les bicis al costat prop 1h continuàvem sense veure la sortida... la cosa no va millorar, i el Pr que seguíem es perdia entra la boira i els escarpats terrenys, els calambres i cansament augmentaven el neguit i..... finalment i amb un bon cop de sort, vam trobar la indicació cap a Paüls i la sendera que buscàvem...... Uf!!!!
La sendera era espectacular amb pinassa per tota ella i corves on tenies que ficar tot l'equilibri,... i finalment arribada al poble de Paüls amb la gana més que feta.
Però no era aquesta la part temuda, sinó el que ens deparava la muntanya per després, teníem un llarg recorregut per sendera de pujada i baixada fins trobar la sendera que ens portaria fins Paüls, en un principi, tot anava segons els plans i el nostre guia Narcis ens portava correctament per totes les indicacions, però, la boira era cada cop més abundant i fins i tot, molts cops, era difícil veure'ns a tots, únicament podies seguir per intuïció el camí que seguien els companys.
El vent i el fred eren no menys respectables i per acabar de arrodonir-ho la pluja estava al caure, amb tot això, no era d'esperar que, ens saltéssem l'entrada a la esperada sendera i ens vam dirigir muntanya en dins, fins trobar una fita amb les indicacions (Horta, Canaleta, Vallcaneres ...) allí decidim, erroneament, tirar més cap a d'alt i després de ja portar les bicis al costat prop 1h continuàvem sense veure la sortida... la cosa no va millorar, i el Pr que seguíem es perdia entra la boira i els escarpats terrenys, els calambres i cansament augmentaven el neguit i..... finalment i amb un bon cop de sort, vam trobar la indicació cap a Paüls i la sendera que buscàvem...... Uf!!!!
La sendera era espectacular amb pinassa per tota ella i corves on tenies que ficar tot l'equilibri,... i finalment arribada al poble de Paüls amb la gana més que feta.
Com vam dir tots una vegada arrivats... qui no en fa no conta!!!!
Les fotos de l'aventura a la Galeria, com sempre.
1 comentari:
Hola companys, despres de pensar-ho una bona estona, no ho vea clar lo temps, agafo la furgo en la bici dalt i unes garrafes para agafar aigua de la font de Sant Roc, en arribar omplic les garrafes i agafant la bici faix una sendera de puijada o sigui anar pedalant i bastant mes de temps a peu, la sendera es para xalar fer-la de baixada en sentid contrari al que anaba jo, vaig arribar a la casseta de pedra que se trova a un pla, al costad de la sendera per on vau pasar vatros, vaig remuntar una estona mes pero lo temps anava ficant-se mes malament i no me fea gracia que començes a ploure, anaven caen gotes dels pins i la boira tambe fea de les seues, despres tenia lo dubte si vos arribaria a trobar, les forçes despres de remuntar bastanta estona no sobraven, estava sol al mig d'aquell bosc i vaig decidir anar baixant, si vau vore a la sendera alguna frenada era meva, les rodes anaven de costad mes del conte per la humitad.La curva famosa del final de la sendera,vaig de tot me va sortir be al segond intent, despres vaig tornar a remontar i vaig baixar per una sendera que ia a ma esquerra casi arriban a la curva famosa, esta sendera es mes dolenta i enpinada que la que femt, se arriba a un mas on vaig trobar dos xuxos que m'anaven lladrant i sense mes complicacions vaig arribar a la font atre cop.
Publica un comentari a l'entrada